banner_3

Lliga Catalana - Resultats Octubre

AFOSANTS comença la seva vida amb bon peu a la lliga de la Federació Catalana. Preparem-nos per la segona entrega

banner_3

Entitat Punts
1 ASSOCIACIÓ ACCIÓ FOTOGRÀFICA RIPOLLET 121
2 CÀMERA CLUB SABADELL 121
3 AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA TALLERS D´ARTS I OFICIS 120
4 AGRUPACIÒ FOTOGRÀFICA MONTCADA I REIXAC 120
5 AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA I CINEMATOGRÀFICA DE BLANES 118
6 CLUB FOTOGRÀFIC BADIA DEL VALLÈS 117
7 FOTO FILM CALELLA 116
8 AGRUP.FOTO.I CINEMATOGRÀFICA SANT FELIU DE GUIXOLS 108
9 AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA BISENFOC 107
10 ASSOCIACIÓ FOTOGRÀFICA DE SANTS - AFOSANTS 106
Fotògraf Punts
1 LLORCA MARTÍNEZ, Jorge 25
2 SALVADOR TAUSTE, Jesus 22
3 REINA LITRÁN, Francesc 20
4 CASTILLO PLA, Pilar 20
5 GIMÉNEZ PARRA, Susana 19
6 PEIRO MIR, Manuel 19
7 VIZCAINO LUNA, Joan 18
8 MÁRQUEZ VEGA, María del Carmen 18
9 GABALDÀ SANCHEZ, Josep 18
10 GIMÉNEZ PARRA, Carlos 18
11 CAYUELAS MÉRIDA, Óscar 18
12 BAÑÓN MORANT, Dolores 16
13 MOLINS CAMPS, Robert 16
14 PASCUAL PIERNAGORGA, Juan Carlos 16
15 BENAVENTE IBARS, Manel 15

Recorda que el dimecres 30 ens reunim per parlar de les fotos a presentar la propera convocatòria https://www.afosants.cat/web/2013/10/lliga-catalana-dins-dels-dimecres-dafosants/

CJ

Congres de Jurats

CJ2

El 16 de novembre Blanes acollirà el V Congrés de Jurats de Fotografia de Catalunya. Dins del marc Blanes Photo Festival​ els aficionats i professionals a la fotografia trobaran a Blanes un munt d’activitats interessants: V Congrés de Jurats de Fotografia de Catalunya, Exposicions fotogràfiques, Tallers, Taules rodones i molt més.

Per més informació i inscripcions visita la web: Blanes Photo Festival​​

CJ

Foto_9

Josep Closa i Miralles

L’home que esperava la pluja.

per: Pilar Castillo Pla

Josep Closa

Li agrada rebre visites i parlar de fotografia. S’emociona  i  encomana emoció quan parla de la seva infantesa, quan amb cinc o sis anys acompanyava al seu pare a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i es passava hores envoltat de fotògrafs i fotografies.

Aquests són els seus primers records en un món que es convertiria en la seva gran passió.

Neix al juny de 1919, i és el fill gran d’una família acomodada, propietària d’una fàbrica de paraigües i parasols que es trobava al carrer Manso, de la que depenien directament 10 famílies més.

Com ell diu, no va tenir l’oportunitat d’escollir allò que volia fer o ser, doncs havia de continuar amb l’empresa familiar.

I així va filant la història de la seva vida, entre records que fan que els ulls brillin amb una llum especial i d’altres que li fan canviar el to de veu, amb la serenor del anys viscuts i la memòria desperta.

Baixa  la mirada i parla de la seva mare, una mare patidora, protectora amb la que segons les seves paraules entretallades va tenir una relació tensa. Aixeca el cap, em mira i diu: la meva vida s’ha format de coses incompletes, però vaig saber adaptar-me a les circumstàncies i vaig triomfar malgrat tot.Foto_9

Sap que això ha despertat enveges, que es van quedar pel camí  molts d’aquells que es deien amics.

La seva veu recobra força i denota caràcter.

Cal tornar a parlar de fotografia, cal tornar a veure els seus ulls blaus  il·luminats pels records de les satisfaccions  viscudes.

No cal dir que casa seva es podria considerar una casa-museu, plena de trofeus guanyats, distincions de diferents estaments fotogràfics, càmares de tot tipus que ha anat col·leccionant, rellotges dels que diu que tenen vida pròpia i fotografies, moltes fotografies. Fotografies d’un MESTRE que són exposades als ulls que les van captat.

Li agrada parlar de les seves imatges i de les històries que cadascuna té.

Mentre es mira les fotografies que  omplen una de les parets del saló crec adonar-me que es trasllada en el temps per a reviure els moments que van envoltar l’instat del clic que les va capturar. I de sobte recorda una frase que un dia de pluja, d’intensa pluja , en un dels molts viatges que feia per raons de feina i  va aturar el cotxe esperant que amainés la tormenta, va passar un pagés amb paraigües i va dir: Goiteu quina llei de farem devalla per aquells roures!  Mai ha oblidat aquell pagès i aquella frase.Era a Olot, al rierol de Font Moixina. Diu que quan va a dormir viatja cap allà. I quan desperta al matí , abans de posar els peus a terra es queda una bona estona mirant-se les fotos que omplen la paret del davant. Són  part de la seva vida  i li fan reviure bons moments. N’hi ha de Nova York, de Marrakech, de Viena, retrats, en blanc i negre, en color…

De tant en tant les va canviant, tot i que sempre hi ha dues que es mantenen: una del seu pare i una  que és al darrere  la porta de l’habitació on es veu un Josep Closa nen amb els seus pares.

Foto 1_57Quan li pregunto amb quines imatges es quedaria, em respon que amb totes, però es fixa amb una dolça mirada en una del projecte Vulcano, i es nota que va gaudir fent el reportatge. Tenia permís  per accedir al dic i poder capturar diferents moments de la seva construcció. I per què no dir-ho? Som impressionants.

Per ell, la fotografia és ART, doncs hi ha fotos que emocionen, bé per les seves ombres, bé pels seus colors, pel seu contigut i això sens dubte és ART i això és el que importa en  un bon treball: primer fer la fotografia que a cadascú li agradi, doncs això farà que les seves fotos tinguin cor i després la tècnica.

Foto 1_62Per ell, la fotografia ha estat el pal·liatiu per a tot allò que li ha passat a la vida , tot i que ara ja no troba a faltar fer fotos, ja no té ganes de fer retrats, ja no té forces per a anar a buscar un tema , perquè els temes s’han d’anar a buscar i ell ja gairebé no pot caminar.

Diu: M’ha agradat molt la fotografia i continuarà agradant-me fins que em mori, però la Naturalesa m’avisa que no m’emboliqui.

Em mira i em diu: Això és el que em queda. Tots els negatius, en una mudança, es van llençar… Tota la vida d’una persona  a les escombreries.

Els seus records viatgen en el temps i van  i venen de vegades sense cap ordre cronològic. I el cert és que no cal aquest ordre quan el que explica és una sèrie de sentiments i d’emocions acumulades al llarg de noranta-cinc anys.

I allà assegut el deixo mirant l’obra d’un MESTRE  al que li agradaria ser recordat com

JOSEP CLOSA I MIRALLES, FOTÒGRAF.

Foto 1_13

Foto 1_4

 

 

 

 

 

 

Guell00

13a Festa del Modernisme de la Colònia Güell

Diumenge 20 d'octubre - 13a Festa del Modernisme de la Colònia Güell

https://www.santacolomadecervello.cat/modernisme.htm

Ens veiem a les 9'30h a les torres venecianes de Plaça Espanya per agafar els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Si algú prefereix anar amb el seu cotxe, ens trobarem en destí.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)

Sortida des de Barcelona (Plaça Espanya)
Trens S33S (Can Ros), S8 i S4.
Parada a l'estació de la Colònia Güell.
Duració aproximada del trajecte: 20 minuts.
Des de l'estació fins a la Colònia Güell hi ha 5 minuts a peu

Guell01

 

Guell02

 

delta

Sortida fotogràfica al Parc Fluvial del Llobregat.

Trobada dissabte dia 19 de octubre  a les 9,30 del matí al pàrquing que es troba a la entrada del parc

(coordenades GPS: N 41º 18’ 31,57″; E 2º 6’ 42,75″, ) veure a Google Maps

Mes informació l’Espai Natural del Delta del Llobregat

Anar direcció el Prat de Llobregat, seguir les indicacions que porten a la platja, passant pel cementiri, cal desviar-se a la primera rotonda seguin les indicacions d’Espais Natural del Riu, deixant el vehicle a l’aparcament senyalitzat.

Qui vulgui matinar i fotografiar uns quants avions aprofitant que tenim el mirador de la pista d'aterratge de l'aeroport on podem practicar el l'anomenat “ planespotting “, abans de l'obertura del parc, podem quedar d'acord i trobar ens abans.

Us esperem.

CONTACTA AMB NOSALTRES

ASSOCIACIÓ FOTOGRÀFICA DE SANTS


calendari afosants

 AFOSANTS

Casa del Mig

Carrer Muntadas, 1-5

(Parc de l'Espanya Industrial) 08014 Barcelona

© Afosants.cat