Page 6 - objectiu_afosants_3
P. 6
ENTREVISTES
dedicar a fotografiar.
Coneixes Afosants i la seva revista Objectiu Afosants?
Per sort vaig conèixer la revista des de el numero ú, de
fet vaig conèixer l’associació perquè era la que editava la
publicació.
Quina és la teva opinió al respecte?
Sepre he pensat que el millor que podem fer com a
fotògrafs és que el nostre treball quedi reflectit en paper, i
això també es pot aplicar a l’esforç de fer una revista, per
molt que costi treure-la endavant. Cada número editat és
una petita victòria i una peça que forma la nostra història,
encara que quan ho fem no en som conscients d’això.
Què li diries a un fotògraf que comença?
Si és una persona jove que es vol guanyar la vida amb la
fotografia, li diria que també es formés per tenir domini
del vídeo, així com per poder redactar textos amb soltura.
Actualment la competència és bestial en aquest món, i
al nostre país l’ofici de fotògraf s’ha devaluat per culpa
de les grans empreses editores. Per altra banda, si es
tracta d’una persona que comença amb la fotografia per
afició, li diria que mirés moltes fotografies per veure com
estan fetes i que busqui una associació a prop d’on viu
per compartir la seva afició. Una afició compartida crea
lligams d’amistat i respecte entre les persones, i això és Miserachs a Palafrugell, ja fa uns anys. Anant d’expo a expo
molt maco. ens vam trobar en Carlos Pérez Siquier i li vaig demanar
que em deixés fer-li una foto. Molt amablement em va dir
Un fotògraf i el seu treball. Qui? que sí, vaig fer tres o quatre presses i li vaig donar les
Voldria tenir un record pel desaparegut fotoperiodista gràcies amb l’intenció de marxar. En aquell moment em
Paco Elvira. Va ser un exemple de com reinventar-se va dir si li podria fer una foto amb la seva càmera i em
quan venen mal donades i adaptar-se als nous temps va donar una compacta molt petita de color rosa. Jo la
vaig mirar sorprès i ell em va dir com a justificació: “Es
tecnològics, sempre amb un respecte màxim per la
Fotografia. La seva qualitat humana ens va marcar a tots de mi mujer”. Vam compartir un somriure i vaig pensar
els que el coneixíem. que en realitat en Carlos tenia molt clar que “no importa
Per acabar, explica’ns una anècdota. la cámara sino el camarero” i que una compacta per molt
Precisament vam anar amb en Paco Elvira i uns quants senzilla que sigui també pot fer bones fotos.
fotògrafs més a veure la Biennal Fotogràfica Xavier
6 Objectiu AFOSANTS Nº3 | Maig 2015
dedicar a fotografiar.
Coneixes Afosants i la seva revista Objectiu Afosants?
Per sort vaig conèixer la revista des de el numero ú, de
fet vaig conèixer l’associació perquè era la que editava la
publicació.
Quina és la teva opinió al respecte?
Sepre he pensat que el millor que podem fer com a
fotògrafs és que el nostre treball quedi reflectit en paper, i
això també es pot aplicar a l’esforç de fer una revista, per
molt que costi treure-la endavant. Cada número editat és
una petita victòria i una peça que forma la nostra història,
encara que quan ho fem no en som conscients d’això.
Què li diries a un fotògraf que comença?
Si és una persona jove que es vol guanyar la vida amb la
fotografia, li diria que també es formés per tenir domini
del vídeo, així com per poder redactar textos amb soltura.
Actualment la competència és bestial en aquest món, i
al nostre país l’ofici de fotògraf s’ha devaluat per culpa
de les grans empreses editores. Per altra banda, si es
tracta d’una persona que comença amb la fotografia per
afició, li diria que mirés moltes fotografies per veure com
estan fetes i que busqui una associació a prop d’on viu
per compartir la seva afició. Una afició compartida crea
lligams d’amistat i respecte entre les persones, i això és Miserachs a Palafrugell, ja fa uns anys. Anant d’expo a expo
molt maco. ens vam trobar en Carlos Pérez Siquier i li vaig demanar
que em deixés fer-li una foto. Molt amablement em va dir
Un fotògraf i el seu treball. Qui? que sí, vaig fer tres o quatre presses i li vaig donar les
Voldria tenir un record pel desaparegut fotoperiodista gràcies amb l’intenció de marxar. En aquell moment em
Paco Elvira. Va ser un exemple de com reinventar-se va dir si li podria fer una foto amb la seva càmera i em
quan venen mal donades i adaptar-se als nous temps va donar una compacta molt petita de color rosa. Jo la
vaig mirar sorprès i ell em va dir com a justificació: “Es
tecnològics, sempre amb un respecte màxim per la
Fotografia. La seva qualitat humana ens va marcar a tots de mi mujer”. Vam compartir un somriure i vaig pensar
els que el coneixíem. que en realitat en Carlos tenia molt clar que “no importa
Per acabar, explica’ns una anècdota. la cámara sino el camarero” i que una compacta per molt
Precisament vam anar amb en Paco Elvira i uns quants senzilla que sigui també pot fer bones fotos.
fotògrafs més a veure la Biennal Fotogràfica Xavier
6 Objectiu AFOSANTS Nº3 | Maig 2015
